lunes, 10 de marzo de 2008

jo no estimo la por


Jo no estimo la por,

ni la vull per a demà,

no la vull per a avui,

ni tampoc com a record;

que m'agrada els somrís

d'un infant vora el mar

i els seus ulls com un ram

d'il·lusions esclatant.

I si canto trist

és perquè no puc

esborrar la por

dels meus pobres ulls.

Jo no estimo la mort

ni el seu pas tan glaçat,

no la vull per a avui,

ni tampoc com a record;

que m'agrada el batec

d'aquell cor que, lluitant,

dóna vida a la morta

què l'han condemnat.

I si canto trist

és perquè no puc

oblidar la mort

d'ignorats companys.

Jo no estimo el meu cant,

perquè sé que han callat

tantes boques, tants clams,

dient la veritat;

que jo m'estimo el cant

de la gent del carrer

amb la força dels mots

arrelats en la raó.

I si canto trist

és per recordar

que no és així

des de fa tants anys.

No hay comentarios: